dilluns, 26 de maig de 2008

Quedarà com a record !

Volia esborrar-te dels meus pensaments, tot i no poder. Jo sabia perfectament que m'estaba proposant una cosa impossible, al ,menys en aquells moments.
Cuant fa que ens coneixem? Molt poc, m'atreviria a dir, fins i tot, que gairabé ni mig any. Però tot i així noto com si et conegués des de sempre. Noto una força de confiança extrema. Em quedat unes tres vegades, si no m'equivoco, i no em demanis perquè, però he senitit que totes eres especials. Millors.
La teva veu m'inquietava, però feia que em sentís segura de la teva sinceritat al parlar. I ja deixant apart, els teus petons que feien que crides silenciosament, feien que augmentes el plaer per moments.
No eres petons, eren com somnis.
De repent, sense un perquè,m'ignores, deixes de demostrar-me que de tant en tant penses en mi.
Et trucaba, i no m'el agafabes, això durant dies i dies. De fet, una eternitat per mi. Fins que, no sé perquè un dia desideixes que vols parlar amb mi. Jo tenia intenció de dirte quatre cosetes, i molt ben dites, però al sentir la teva veu, es van borrar per complet. Vaig oblidar tot el que tenia previst dir-te.
Penjes el telèfon i ploro...
Tot t'anava tant bé...
En aquell moment vaig veure que aquella preciosa història no podia arrivar gaire lluny.
Des d'aquell dia, l'unic que t'has atrevit a fer, és enviarme un missatge, per refregar-me que tot et va cada cop millor...dons no calia !
Ara ja ha passat una setmana...des de l'ultim dia que vas dir-me que la teva vida era perfecte.
I no puc dir que t'he oblidat, perquè seria enganyar-me a mi mateixa, i sé perfectament que no val la pena.
Deixaré enrera l'història pensant que tot queda en un recòrd inolbidable i especialment preciós.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Guardar-ho com a record no és dolent, si podem conservar les coses bones, tenim sort. Però que no se t'enquisti i ho portis gravat. Si s'ha acabat, ho has de tenir clar, i tirar endavant.